L’Ajuntament fa una crida a les entitats i col·legis professionals perquè proposin noms de dones per a futurs carrers

La Comissió de Nomenclàtor ha aprovat onze denominacions de les quals sis són de dones

Redacció.- La Comissió del Nomenclàtor va celebrar la seva primera reunió el passat dia 5 i va acordar onze noms amb que designaran nous carrers de la ciutat. Són els següents: Maria Elena Maseras Ribera, Muriel Casals Couturier, Dolors Martí i Domènech, Margarita Comas Camps, Maria Aurèlia Capmany, Marta Mata i Lluís de Salvador i Andrés, aquests tindran el seu emplaçament a la zona dels Quatre Garrofers (Pla Parcial 1). Al Dr. Pius Font Quer se li dedicarà un espai al Parc del Francolí, que es concretarà properament, i també hi haurà la plaça de Julio Antonio, on es troba el monument als despullats; la plaça de la Rumba, al costat de la plaça de l’Escorxador, i el passeig Marítim el Miracle.

La consellera de Cultura, Begoña Floria, ha destacat que dels onze nous noms de carrers, sis són de dones, però la voluntat de l’Ajuntament és que es reconegui la feina i la vàlua  de les dones al llarg dels anys, per aquest motiu, es fa una crida a la ciutadania, les entitats i col·legis professionals perquè proposin noms de dones.

Elena Maseras Ribera

(Vila-seca, 25 de maig de 1853- Maó, 1905). Mèdica i pedagoga. Va ser la primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el curs 1872-1873, després d’autoritzar Amadeu I mitjançant una Real Ordre la possibilitat que les dones estudiessin Medicina.

https://es.wikipedia.org/wiki/Elena_Maseras

 

Muriel Casals Couturier

(Avinyó, La Provença 1945 – Barcelona, 14 de febrer de 2016). Economista, professora universitària de la UAB i política catalana. Va ser presidenta d’Òmnium Cultural i diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Ha estat una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Muriel_Casals_i_Couturier

 

Dolors Martí i Domènech

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1901  –  Burdeus, França,  1970). Militant antifeixista, va ser l’única dona que exercí un càrrec públic a Tarragona durant la Guerra civil.  El 4 de novembre de 1937, el Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, la va nomenar delegada del Departament d’Economia de la Regió III, amb capital a Tarragona.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/difusio/dades-historiques-de-la-ciutat/dolors-marti.-lunica-dona-que-exerci-un-carrec-public-a-tarragona-durant-la-guerra-civil

 

Margarita Comas Camps

(Alaior, 25 de novembre de 1892 – Exeter, 28 d’agost de 1973). Directora de l’Escola Normal de Mestres de Tarragona,  científica i pionera en mètodes pedagògics. Biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona.

Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida_Comas_i_Camps

 

Aurèlia Capmany

(Barcelona, 1918-1991) Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques.

El 1947 queda finalista del Premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l’any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l’obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d’actriu, de directora i de traductora. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes.

http://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/pagina.php?id_sec=414

 

Marta Mata Garriga

(Barcelona, 22 de juny de 1926 – Barcelona, 27 de juny de 2006) Pedagoga,  presidenta del Consell Escolar de l’Estat i diputada i senadora socialista.

Cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya. Participà en la creació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB (1971) i, l’any següent, en l’inici de l’Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Mata_i_Garriga

 

Dr. Pius Font Quer

(Lleida, 9 d’abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964). Botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català. Va ser el primer director de l’Institut Botànic de Barcelona i fundà, a la muntanya de Montjuïc, el Jardí Botànic, annex a l’Institut.

Les seves recerques incrementaren considerablement el coneixement de les plantes i dels bolets, no solament de Catalunya sinó també d’altres indrets d’Espanya i del Marroc. El 1963 va obrir una farmàcia a Tarragona.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pius_Font_i_Quer

 

Lluís de Salvador i Andrés

(Tarragona 1893 – 1975) Periodista i director del Diari Tarragona.

En qualitat de cronista va redactar una memòria detallada dels bombardejos franquistes que va patir Tarragona i una crònica de la vida ciutadana durant el conflicte bèl•lic.  La transcripció d’aquests documents ha permès la publicació de dos llibres: Tarragona sota les bombes. Crònica d’una societat en guerra (1936-1939) i Quan la mort venia del cel. Memòria dels bombardejos sobre Tarragona (1937-1939).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_de_Salvador_i_Andr%C3%A9s

 

Plaça de Julio Antonio

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 6 de febrer de 1889 – Madrid, 15 de febrer de 1919) Julio Antonio és el nom amb el qual sempre s’ha conegut l’escultor Antonio Rodríguez Hernández .

De les obres que va realitzar destaca el Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els despullats, obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova de Tarragona.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Julio_Antonio

 

Plaça de la Rumba

Per Santa Tecla se celebra el Vermut Rumbero de Tarragona, organitzat per l’Associació de portadors de Gegants de Vells de Tarragona i pel Grup musical de Vergüenza Ajena, en una petita plaça  al costat  de l’Escorxador. El 2018 es va celebrar el VI vermut rumbero en memòria de Toni Solà, un dels grans rumberos de la ciutat, fundador del Grup Rumbes Canya, que el 2013 va composar la Rumba Tarragona i que actualment la canta Vergüenza Ajena en molts dels seus concerts.

 

La Comissió del Nomenclàtor està formada, entre d’altres, per la consellera de Cultura de l’Ajuntament, un regidor/a de cada grup municipal, i representants de l’Institut d’Estudis Catalans secció de la toponímia, de cada associació de veïns dels àmbits on hi ha una proposta de denominació i un expert en toponímia local, a més de tècnics municipals.

Un comentario

  • Victor Manuel Mosquera Brunet

    Margarida Borràs, a la forca per culpa de la intolerància (?-1460)

    Aquell dilluns de finals de juliol del 1460, a València hi feia una calor enganxosa. No hi circulava l’aire, però sí l’excitació d’aquells dies en què passa alguna cosa especial. El trompeta recorria la ciutat i s’aturava a qualsevol racó on s’aplegués prou gent: l’església de Sant Joan de l’Hospital, una cantonada del carrer de la Pau o sota el portal de la Valldigna… L’home informava que aquell dia hi hauria l’execució d’un home que vivia com una dona. Una notícia tan sucosa es va escampar com la pólvora, i molta estona abans de l’hora marcada la plaça ja era plena de gom a gom d’homes, dones i nens.

    Transsexual al segle XV

    Si la forca s’hagués plantat prop de la catedral, voldria dir que el reu era un cavaller. Si hagués estat al passeig de la Petxina, que era un heretge. Però aquell dia, l’escenari era la plaça del Mercat, l’espai destinat a condemnats comuns: assassins, lladres… Les execucions de sodomites no eren rares —sovint els cremaven—, però aquella era potser la primera persona transsexual que s’ajusticiava a València. La condemnada era Margarida Borràs, la filla d’un notari de Mallorca que havia nascut amb cos d’home i a qui havien batejat com a Miquel. El capellà del rei Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, va detallar al seu dietari quin havia estat el seu delicte: “Anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada”. Les autoritats també van detenir i torturar algunes persones que s’hi havien relacionat, però Margarida va pagar el preu més alt.

    Torturada i vexada

    Tal com va detallar Miralles, “la dita Margarida fonc penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes”. La van torturar, la van penjar amb escarni i la van enterrar a una fossa comuna, però no van aconseguir que la gent l’oblidés. Avui, més de cinc-cents anys després, és un símbol de la lluita contra la discriminació per raó d’identitat sexual, i l’Ajuntament de València ha aprovat dedicar-li un carrer.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *