La Salle prepara l’acte central pels 300 anys de la mort del seu fundador

Víctor Neila: “Ens sentim responsables de mantenir l’esperit que hem rebut”

Víctor Neila és des de fa quatre anys director de La Salle Torreforta. Va estudiar dotze anys a La Salle Tarragona. Per la seva trajectòria es pot dir que coneix la institució. Ens entrevistem amb ell en el marc de l’any en què es commemora el Tricentenari de la mort del fundador de La Salle, Sant Joan Baptista de La Salle, amb motiu del qual hi ha hagut recentment un acte d’agraïment als professors germans de La Salle Torreforta que han acompanyat tants joves estudiants en la seva etapa escolar. Com exalumne, en Víctor guarda un bon record del professorat d’aquella època, “eren professors que estaven per tu com a alumne, que t’ajudaven, hi havia una bona relació. Jo també pel fet que estava molt vinculat amb l’esport, vaig tenir més relació amb alguns germans preocupats per l’esport i al final et marquen una mica quan ets jove i t’ajuden a construir la teva forma de ser”. És de molts sabut la contribució de l’actual director de l’escola a la formació del jovent a través del bàsquet, “sempre he estat vinculat al món del bàsquet, tant a La Salle com a l’ADT del barri i durant molts anys d’entrenador”.

Fou precisament a través de l’esport que Víctor Neila descobrí la seva vocació a la docència, “els meus estudis em van portar a l’empresa privada, abans d’arribar aquí jo treballava d’enginyer (…) i crec que la vessant de molts anys d’entrenador, amb l’oferta de feina des de La Salle, una institució en la qual jo m’havia format, em va fer animar a dedicar-me a la docència”. I argumenta, amb la força de la convicció, “crec que com entrenador personal estàs moltes hores amb el jovent, comparteixes coses amb ells, els ajudes i ser docent no deixa de ser això, en un altre àmbit, en una aula, amb unes altres dinàmiques, però la relació és la mateixa”.

Víctor Neila, amb el gingko biloba recentment plantat al pati de La Salle Torreforta. Foto: J.J.Pérez.

Quan fa uns anys La Salle, institució que promou obres educatives arreu del món de fa segles i que ostenta la titularitat de l’escola, va pensar en el nou director del seu centre educatiu de Torreforta, en la nova etapa sense la presència física dels germans, es va assegurar que el nou responsable conegués a fons l’entitat i compartís, més encara, encarnés els principis que sustenten el seu ideari. Parlant amb en Víctor Neila es veu com té aquesta inquietud, de mantenir incòlumes els pilars educatius lasalians en la gestió i la vida del centre, “nosaltres som una escola que des de fa quatre anys no tenim germans de La Salle i evidentment una de les coses que més ens preocupava era ser capaços de mantenir aquest esperit. Sembla que quan els germans estan al capdavant de l’escola és més fàcil. Però a nosaltres ens han donat la responsabilitat com a seglars de tirar endavant el projecte i mantenir-lo en la línia del nostre fundador i és una responsabilitat important. L’equip de docents que hi ha és un equip preparat i que treballen en aquesta línia”.

Abans de ser director, durant alguns cursos, Víctor Neila va assumir la coordinació de la ESO, fet pel qual resulta d’interès la seva percepció de la docència impartida a La Salle, “tenim un claustre molt inquiet, intentem adaptar-nos a la realitat actual i buscar metodologies més participatives per a l’alumne. I destacar també l’acompanyament que fem a les famílies, l’ajuda, el treball de tutoria que es fa, per poder conèixer els alumnes i poder estar al seu costat”. Al llarg de l’entrevista, el director del centre privat concertat de Torreforta, que actualment compta amb 693 alumnes, fa un èmfasi especial en aquest acompanyament: “entenem que un fet important nostre és l’acompanyament que fem a les famílies, creiem que és la part més important i és el que els pares agraeixen més, estar al costat de les famílies, fer seguiment dels fills conjuntament”, tot i que no són els únics aspectes que les famílies aprecien, també “l’ordre, la disciplina, el nivell d’ensenyament”, especifica Neila.

Comprovem que és això el que centra la seva atenció en el dia a dia, pel que manifesta a La Voz de Poniente, quan li preguntem si li preocupen les prospectives sobre tendències poblacionals com les baixes taxes de natalitat: “ja fa temps que aquesta situació s’està notant a les escoles. Al final l’important de l’escola és el treball que fem en el dia a dia, dels mestres amb els alumnes, d’aconseguir que els nostres alumnes estiguin a gust a l’escola, que surtin de l’escola contents i que això ho transmetin als seus pares. Creiem que el nostre treball és el que pot fer que les coses vagin bé i per això cuidem molt el tracte directe amb els alumnes i amb les famílies, així com la qualitat de l’ensenyament”.

Com que un dels principals esforços de les famílies és l’educació dels fills, preguntem al Víctor Neila quin llibre recomanaria als pares d’alumnes d’ESO preocupats per l’educació: “l’Alba Castellví, llicenciada en magisteri y sociologia, educadora i mare, va publicar ‘Educar sense cridar’ i va venir a l’escola a exposar les línies mestres de com poden reaccionar els pares de forma constructiva en possibles conflictes en l’educació dels fills, les famílies van quedar contentes, em sembla un bon llibre”.

En el citat acte d’agraïment als germans que han format part de la història de La Salle de Torreforta el 27 de gener passat, en el que hi van assistir catorze germans, i que va servir per agrair la confiança dels germans que a finals dels anys 50 van veure l’oportunitat d’obrir una escola al barri de Torreforta, es va plantar un exemplar d’un arbre emblemàtic, el gingko biloba, una espècie arbòria caracteritzada per la seva vida longeva i que llueix al pati amb una placa commemorativa del Tricentenari. Precisament un dels trets que identifica les escoles La Salle és que volen ser escola per la vida, és a dir, en paraules del director Neila, “volem preparar alumnes perquè puguin inserir-se en el món real i ser persones complertes. Al final, la formació que fem no és únicament una formació acadèmica, una formació de continguts o de coneixements, sinó que estàs formant l’alumne perquè quan surti al món real tingui aquells valors que el facin ser un bon ciutadà i una bona persona”.

En aquest sentit, des de l’escola de Torreforta es promou que els alumnes de l’últim curs realitzin un projecte singular, que els suposa un autèntic contacte amb la vida real del barri. “Tots els alumnes de quart d’ESO fan un projecte d’aprenentatge servei al barri. Consisteix a fer, a través d’un projecte, un servei a la comunitat, en què l’alumne rep un aprenentatge”, aclarint Neila que “els alumnes treballen les necessitats del nostre entorn. Vénen entitats a explicar-los com treballen, quines necessitats hi ha, des d’associacions contra el Càncer, Càritas, residències d’avis, una associació de discapacitats o escoles pròximes i durant dos trimestres (els alumnes) van un dia a la setmana durant una hora o una hora i mitja a l’entitat a fer una activitat amb aquelles persones”. Víctor Neila es mostra entusiasmat amb aquest ambiciós projecte, “creiem que és un projecte que en certa manera tanca tota la formació, perquè hi ha una part molt vivencial, perquè són els alumnes qui, en grups de quatre, trien el projecte, en base a les seves motivacions, el presenten a l’entitat, i són ells que l’han de realitzar. I és un projecte que engloba tots els valors que hem treballat amb ells des de petits”. El director del centre educatiu declara que l’aprenentatge servei “és un projecte molt bo i a més els resultats són molt positius” i referint-se als fruits que n’obtenen els alumnes, afirma que “els obre una mica la visió, coneixen altres realitats del barri i el fet d’haver de fer coses per als altres els aporta aquests valors i aquesta visió diferent del que és el món real”.

Collage dels alumnes per commemorar els 300 anys. Foto: J.J. Pérez.

Fent referència al repte de l’educació de tots els temps, aconseguir l’arrelament dels bons hàbits en el caràcter de l’alumne, a la pregunta sobre el paper que juguen els diferents agents implicats en l’educació en la transmissió de la cultura del treball i de l’esforç, respon Víctor Neila fent servir la màxima esportiva dels jocs col·lectius que “és un treball en equip completament, i evidentment, necessitem molt el treball des de casa i des de l’escola. Al final és un treball conjunt i coordinat entre pares i escola, per poder ajudar-los”. De les seves paraules es dedueix que es mostra convençut “que només amb una vessant és difícil que el nen pugui entendre, perquè marquem molt el treball, allò que implica la cultura de l’esforç, però socialment veiem que no és realment la cultura que es premiï. I hi ha altres línies molt més ràpides o molt més fàcils que ells també visualitzen, i al final, que a casa visquin aquesta cultura de l’esforç, del treball és necessari”. I conclou, “encara que des de l’escola ho intentem fomentar, hem d’anar de la mà conjuntament”.

Segons l’experiència de Neila, la col·laboració estreta entre escola i família també és una de les claus per reforçar l’hàbit de lectura dels alumnes, “la part més bona és poder acompanyar-los des de petits, compartir lectures amb ells. Evidentment, quan són més petits els deixes tu llibres adequats, i també compartir alguna lectura més concreta amb ells, comentant després què els ha semblat. L’hàbit des de casa pot ajudar molt”. És més, “com tot amb els nens, si ells veuen que nosaltres llegim, amb l’exemple també ajudem molt. Si l’adult és un lector habitual, és més fàcil que l’infant vulgui agafar aquell referent i també ho faci”. Ens confia en Víctor Neila que a la Salle de Torreforta procuren “crear-los aquest hàbit i aquesta motivació, però al final els nens són els que es decanten i segueixen en aquesta línia o no continuen, com a lectors habituals”, posant en joc la seva llibertat.

En aquest punt, considerem determinats aspectes de la llibertat, i de la responsabilitat en l’ús dels mitjans en l’educació, abordant detalls del debat actual sobre la conveniència de l’ús de les noves tecnologies a les aules: són una amenaça o un aliat en l’educació? Per Neila, no hi ha dubte, són un aliat, “no podem girar l’esquena a la tecnologia, la tecnologia és necessària i molt bona. Com tot, si es fa un mal ús, pot comportar molts problemes. I aquí, la nostra obligació és ensenyar els alumnes a fer un ús correcte de la tecnologia, però crec que és completament necessària en l’educació actual. La tecnologia dóna als alumnes moltes possibilitats que nosaltres no teníem, quan estudiàvem i que ja ens hagués agradat poder gaudir d’elles”.

És aquest curs especial per la comunitat lasaliana i tothom qui participa de l’esperit que vivifica les obres educatives que promou La Salle i, com s’ha dit, es commemora l’aniversari dels tres-cents anys de la mort del fundador i hi ha tot un seguit d’actes per celebrar aquesta efemèrides. Víctor Neila ens anuncia que “hi ha un acte central, més visible el dimarts, 14 de maig, que farem totes les escoles més de cara a fora. El 21 de novembre, que va ser l’inici, els actes van ser més de caire intern, amb les famílies del centre o amb els alumnes. En l’acte del 14 de maig hi estem treballant conjuntament amb La Salle Tarragona, perquè a la ciutat de Tarragona ho faríem conjuntament ambdues escoles”.

Més enllà d’aquesta col·laboració puntual en l’organització d’aquest acte commemoratiu amb La Salle Tarragona, el director Neila revela que la Salle de Torreforta està permanentment “en contacte amb la resta d’escoles, tant a nivell de formacions que fem com claustres, a nivell d’intercanvi d’experiències i de projectes que fem. Tenim en comú molts projectes que fem amb totes les escoles i això ens dóna un bagatge molt important, de veure si ho estem fent bé o no, i com tota la informació que rebem d’altres escoles de com funcionen ho podem aplicar després en la nostra. I cada cop més intentem fer dinàmiques conjuntes, com amb l’altra escola que tenim al nostre entorn, la Salle de Tarragona”. I detalla que “durant l’any sempre es fan tres o quatre activitats de forma conjunta, precisament per aquesta idea de que som xarxa i de què ens podem ajudar els uns als altres”, posant com exemples d’activitats conjuntes “l’encesa solidària per Nadal, les sortides conjuntes amb els alumnes de quart d’ESO, algunes activitats amb els alumnes de primer d’ESO i diferents activitats en les quals coincidim ambdues escoles”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *